HISTÒRIA INDUSTRIAL DE ONIL
Ramón Mira, guàrdia civil de professió i gran aficionat a les arts
plàstiques va ser el primer fabricador de nines a Espanya emprant
fang cuit, allà per l'any 1877. Ell pintava, maquillava i decorava les
nines, i la seua esposa feia els vestits.
Prompte el fang cuit, a causa de la seua fragilitat, ho va substituir per
un ungüent casolà a força de farina de garrofa, sosa caustica, fècula de
creïlla, serradures, escorça de pi picat i trossets de cartó, al que va donar
el nom de “gacha”. Amb aquesta pócima barrejada en fred, emplenava els
motles de ferro i bronze per a crear les diferents parts de la nina
(braços, cames, cos i cap). Després unia aquestes peces amb un
cordó perquè la nina tinguera moviment.
l color rosat de la pell s'aconseguia amb la pell de la fruita de la
magrana, picada i macerada amb una barreja de calç. Amb la polpa
de la mateixa fruita s'elaborava una crema que servia de coloret. La
lluentor de les Nines s'aconseguia amb la resina dels pins. Les seues
nines van causar furor en els mercadets i basars de l'època.
Els seguidors del llegat de Ramón Mira, el matrimoni Juan-
Mora va crear la primera fàbrica de nines veritablement moderna,
fundant la signatura “Eduardo Juan i Cia..”, i donant a la nina d'Onil
una rellevància internacional. Naixien a Espanya les primeres Nines
de cartó.
Primer donaven forma als braços, cames, cos i cap amb
motles, retallaven les peces, les unien amb articulacions donant-li
moviment a la nina, la masillaven i li aplicaven color i maquillatge.
Després d'un temps en la sala d'assecat, la decoraven. Li posaven ulls,
pestanyes, perruca amb llana de mohair, la pentinaven, vestien i calçaven.
Els vestits i complements eren realitzats per modistes i
costureres. Cada nina era única.
Durant les primeres dècades del segle XX es van crear noves
signatures com “Blanquer i Cia.”, “Rico S.A.”, “Isidro Rico Miralles” i
“Santiago Molina Sempere”, entre unes altres.
Després de l'any 39 es van seguir produint nines amb gran
esforç per part dels empresaris a causa de la precària situació de la
postguerra. La signatura José Berenguer va començar en 1944 i prompte
va destacar per les seues nines de gran realisme.
En 1946 Santiago Molina va destacar amb la Nina *Maricela,
fabricada a Onil. També el mateix any la signa Diana dirigida per
Isidro Rico Juan va donar vida a la nina Cayetana, que va ser apadrinada per la
Duquessa d'Alba. Fabricada de cartó banyat per cua blanca, va tenir
un gran èxit a Espanya.
En 1955 es van instal·lar a Onil les dues primeres màquines per a
injectar plàstics, les extrusores, que calfaven el material fins a
liquar-ho i injectar-ho en motles. Va ser la utilització del plàstic la que
permetria crear nines de moltes formes i variats colors,
prèviament creades en motles. Les diferents parts de la nina
eren unides mitjançant gomes elàstiques.
Creació de Famosa, La producció canellera a Onil donaria
un important salt en agrupar-se la majoria tallers sota una mateixa signatura,
podent afrontar la compra de nova maquinària i sent així més
competitius enfront d'un mercat canviant, evitant la desaparició
de moltes petites empreses de la població.
Açò va tenir lloc al febrer de 1957, quan 25 petites
empreses d'Onil es van unir constituint Famosa (Fábrica agrupadas de muñecas de Onil, S.A.)
Onil és la Vila Canellera per excel·lència, on es troba el
80% de fabricació nacional de nines.
